BccN i Recreant Cruïlles porten films Creative Commons a l’espai Germanetes

 

El BccN Barcelona Creative Commons Film Festival, ha celebrat la seva sisena edició del 6 al 10 de maig. I ho ha fet amb novetats: per primera vegada s’ha projectat fora del Macba, per anar a buscar altres llocs més afins a la seva filosofia: la de compartir coneixement. I així és com el BccN arriba a l’Espai Germanetes, espai autogestionat pel col.lectiu Recreant Cruïlles, que el passat 7 de maig acollí aquesta iniciativa cultural oberta a tothom.

Hem entrevistat a Fernando Paniagua, un dels creadors i organitzadors del festival, qui assegura que s’ha de perdre la por a difondre de qualsevol manera la creativitat, perquè el model de gestió existent és prou nefast. “O ens inventem alguna cosa o tardarem a crear de nou amb la potència de transformació social que necessitem”, assegura.

BccN Barcelona Creative Commons Film Festival a l'Espai GermanetesRecreant Cruïlles.- Com ha estat la idea de portar el festival a l’espai Germanetes?

Fernando Paniagua.- Som una entitat sense ànim de lucre, la nostra vida quotidiana es mou en espais relacionats amb l’autogestió i després de 5 anys de festival fent-lo a una institució pública-privada, com és el MACBA , teníem ganes de provar en un espai que tingués més a veure amb la nostra filosofia del festival. Per això vàrem pensar que Germanetes era l’espai ideal.

R.C. A quina filosofia et refereixes?

F.P. Considerem que estem en un moment de transició política i social molt interessant i més en un camp com el cine i les llicències rel.lacionades amb el treball creatiu. Ja fa 10 anys que es varen desenvolupar les llicències CC que s’adeqüen més a la realitat de compartir el coneixement al món digital, sobretot a Internet. Ho vàrem començar a promoure com una eina útil per fer circular coneixement i per protegir l’autor que vol compartir a Internet.

De manera que la filosofia del Creative Commons és la de compartir i copiar en positiu. Tot el contrari a SGAEs , entitats de gestió, etc… que sempre treballen la còpia com una cosa negativa i el pirata com un delinqüent.

Per a nosaltres és tot al contrari: des de fa 3 anys compartim tot el contingut del festival i cridem a fer còpies derivades del nostre festival, llavors si una entitat sense ànim de lucre de qualsevol ciutat, estat o país vol muntar una còpia derivada del nostre festival i troba un espai i s’autogestiona els ingressos, nosaltres els enviem un enllaç de descàrrega amb les pelis, l’espot, la cartellera, la imatge, les notes de premsa, etc per a què incorporin continguts del seu territori. Les úniques condicions són que sigui sense ànim de lucre, que incorporin continguts amb la mateixa forma i el reconeixement de l’auditoria original, el BccN. L’any passat vàrem fer unes 20 còpies entre l’Estat espanyol i Llatinoamèrica (Mèxic, Perú, Equador, Argentina, Uruguai…). És una xarxa que s’està tramant de forma descentralitzada, autònoma i autogestionada.

R.C. Quin model de gestiò econòmica teniu?

F.P. Està basat en subvencions i petites aportacions d’entitats privades.

R.C. Quin criteri seguiu per a la selecció de les pel.lícules?

F.P. Des de fa 3 anys fem una apertura a tothom que hagi fet un treball en Creative Commons i fem una preselecció. Intentem trobar l’equilibri entre la bellesa estètica de l’obra i el seu contingut de caràcter transformador, social o polític. I també sempre intentem compensar entre la ficció, el documental, el curtmetratge… no volem discriminar entre els diferents formats del cine.

R.C. Per a la pròxima edició quines novetats hi ha?

F.P. Ara que sembla que la xarxa internacional de còpies s’està consolidant, volem consolidar les còpies locals. Per què no promoure còpies als barris i sortir del centralisme del Macba? Només es necessita un lloc, uns altaveus i una mica de publicitat. Crec que és una proposta de model de creixement cultural diferent dels grans festivals.

Sóm conscients de la nostra contradicció. Volem donar suport a les creacions però no podem donar dotacions econòmiques. Experimentem amb nous models de distribució audiovisual. Nosaltres oferim 17 pantalles al voltant del món. Feines que normalment s’han fet amb diners públics, al final quin sentit té deixar-les a un calaix i no compartir-les si el recorregut ja l’has fet? Si ho penjes a Internet, almenys la pot veure el màxim número de gent possible.

R.C. Quines pel.lícules heu portat a l’Espai Germanetes?

F.P. Hem preparat una selecció una mica punki. “Un lloc on caure mort” va guanyar a la passada edició del festival In edit. Els directors ens varen dir que pensaven que es farien rics i famosos. Això no ha succeït i han decidit alliberar la pel.licula i penjar-la a Intenet.

“Las más macabras de las vidas” està feta amb tot el metratge de la pel.licula agafat d’Internet. És molt interessant com a experimentació visual.

Un lloc on caure mort – Trailer from Boogaloo Films on Vimeo.

Las más macabras de las vidas a l’Arts Santa Mònica from HAMACA on Vimeo.

R.C. Quins són els valors que compartiries sobre l’Espai Germanetes per a demanar la seva continuïtat?

F.P. Tot espai que funcioni des de la voluntat de les persones que habiten el seu territori i que, empoderades, agafen la gestió de qualsevol espai públic, hauria de ser inqüestionable. El poder de decisió està en les persones i no en les institucions. Si hi ha un grup que ha promogut aquest espai, el que hauria de fer l’Ajuntament és facilitar les eines necessàries per a continuar, però mai, de cap manera, no s’hauria d’impedir l’activitat. Seria contradictori per què l’ Ajuntament treballaria contra qui el conforma: l’Ajuntament sense els ciutadans no seria res.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.